Qui era en DODO?

 

El dodo era una espècie d'ocell no volador de 70 cm d'alçada i d'un pes de 13 a 25 kg. Els dodos habitaven a l'illa Maurici, situada a l'oceà Índic.

Es creu que l'origen evolutiu el tenien en els coloms que migraven entre l'Àfrica i el sud-est asiàtic. La manca de depredadors va fer que aquest ocell no desenvolupés el seu sistema muscular per al vol.

 

L'home arribà al seu hàbitat al segle XVI. Les primeres notícies que a Europa es van tenir de l'ocell semblen datar de l'any 1674; l'any 1681 un conqueridor espanyol en portà un exemplar a Europa. Es creu que els descobridors portuguesos anomenaren dodo (de doudo, forma arcaica de doido, "estúpid", en el parlar col·loquial portuguès) l'ocell per la seva poca traça i la facilitat amb què podia ser caçat.

 

L'arribada de l'home portà la propagació de noves espècies per l'illa, com el porc i les rates, l'aparició de noves malalties i la destrucció del bosc, del qual depenia la subsistència del dodo. Com a conseqüència es produí la completa extinció d'aquest ocell un segle després de l'arribada de l'home a l'illa. Es tracta d'un dels exemples de la sisena extinció, provocada per l'ésser humà.

 

El Club d'Immersió de Ciències vol homenatjar aquesta desgraciada espècie animal, extingida fruit de la mà humana, amb la seva mascota. El "nou DODO" és una divertida barreja entre aquesta espècie i l'àguila de la UdG, la qual la fa una espècie molt més forta i perenne en el temps.